Sobre l'origen del nom del poble, Josep M. Inglés creu que prové d'Albininia, femení del nom romà Albinus. Segons Moreu-Rey, podria ser un trasllat de nom geogràfic italià, potser ligur. Una altra versió insinua que pot venir del mot celta "alp", que significa muntanya alta. La versió més probable es tracti d'un antropònim llatí.

Dins el terme s'han trobat restes arqueològiques que van de l'Edat del Bronze, amb antiguitat de 3500 anys, fins a l'època ibèrica i romana. Les restes més importants són les de la cova de Vallmajor, a la serra del Quadrell, on hi ha un interessant conjunt de pintures rupestres del tipus esquemàtic.

El nom d'Albinyana surt per primera vegada en un document escrit l'any 1.010, en el testament d'Adalbert, el qual deixava el castell d'Albinyana entre d'altres donacions al Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Segons el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, la fundació d'Albinyana data de l'any 1.040, quan l'Abat Guitart del Monestir, donà Carta de Població a Bernat Oleguer, amb la condició que hi edifiqués un castell i procurés poblar el lloc, donant-li la meitat en arrendament i la meitat en possessió per a ell i en posteritat. Entre d'altres condicions, l'Abat es guardà el privilegi d'anomenar el capellà o rector de l'església del castell.

El 1.232, el rei Jaume I confirmà al Monestir de Sant Cugat  tots els privilegis concedits, tant per ell com pels seus successors, fent esment entre d'altres al castell d'Albinyana i al de Tomoví.

Així doncs des dels primers temps de Reconquesta i fins l'any 1835, en què s'extingirien les senyories, Albinyana estigué sota el domini dels abats de Sant Cugat del Vallès, barons de tot el territori.

Albinyana celebra les festes els dies 16 de juliol, per la Mare de Déu del Carme i el 24 d'Agost per Sant Bertomeu.

També el dilluns de Pasqua té lloc un Aplec a l'ermita de Sant Antoni, amb la celebració d'una missa, la tradicional menjada de la "mona", jocs per a la mainada i ballada de sardanes.

Dins el terme hi ha la cova de Vall Major, amb interessants pintures rupestres.

L'església parroquial, està dedicada a Sant Bertomeu i data del s. XVIII. Podem destacar la imatge de la Mare de Déu del Roser datada l'any 1.582. Dalt de la Serra del Quadrell, dominant un extens paisatge, s'hi troba el petit Santuari de Sant Antoni de Padua.

De l'antic castell d'Albinyana, que segons Ruy Fernández fou edificat pels àrabs com a lloc de guaita i defensa, només en queden actualment els fonaments i la base de la torre rodona.

Al nucli agregat de Les Peces, és interessant l'edifici anomenat Cal Gener, amb magnífics esgrafiats.

- Ruy Fernández, José .- "Notas estadísticas e históricas de Albiñana". El Vendrell: Institut de Estudis del Penedès, 1990 .- (Edició facsímil).

- Margalef y Lleberia, Joaquin .- "El Baix Penedès. Transformacions econòmicas i reutilizació de l'espai". Barcelona: Caixa Catalunya, 1990.

- "Coneguem la Comarca. El Baix Penedès". Centre de Recursos Pedagògics Baix Penedès, 1991.

- Gran Enciclopèdia Catalana.